21 d’abril 2014

Banished: construint sense additius

Fa unes setmanes va sortir a la venda un joc de gestió indie anomenat Banished, on hem de construir una ciutat des de zero evitant que la població passi gana o fred durant el pas de les estacions. Entretingut i senzill, Banished és sorprenent no només per saber transmetre un aroma natural i sandbox, sino perquè ha estat dissenyat i programat per una sola persona, Luke Hodorowitz.

Banished té uns objectius molt simples. Crèixer i mantenir a la població.
Banished, de Shining Rock Studios, no és molt diferent en essència als clàssics Caesar, Settlers, Simcity 3000 o fins i tot Tropico, ja que es basa en l'extracció de recursos naturals i l'expansió de la ciutat, però és més senzill. En primer lloc, no ens trobem en cap època determinada, tot i que el joc té una estètica entre medieval i colonial, i a més, el nostre únic enemic serà la gana i el fred, ja que no haurem de lluitar contra cap regne ni poblat veí. És un sandbox que es limita al desenvolupament urbà i ha apartat l'aspecte bèl·lic que es sol adoptar en aquest gènere.

El que trobo realment interessant de Banished no és la gestió, que en alguns moments us resultarà frustrant però simple, si no el caràcter del joc. És un producte fet per a gaudir, relaxar-se i veure passar les estacions de l'any. Els efectes de so ens indiquen els diferents treballs que s'estan fent a la ciutat: picar ferro, llaurar, pescar... i és una sensació agradable. A més, l'estil del joc no correspon a cap època en concret, i no hi ha cap mena d'història, així que podríem dir que és un videojoc no contaminat per "agents comercials" (aspectes que tenen tots els videojocs destinats a la supervenda). No em mal-interpreteu, està bé que hi hagi història, però Banished es centra amb la seva funció principal, un simulador de gestió urbana sense massa additius.

La producció d'aliment i matèria prima és la base per sobreviure a Banished.
D'altra banda, la voluntat de jugar a Banished pot esvair-se fàcilment. És un joc molt simple, sense massa incentius més enllà de construir una gran ciutat autosuficient i prevenir la fam o el fred. No parlo de que cal afegir-hi soldats i conflictes, sinó de que hi fa falta més varietat, potser més comerç i més necessitats a cobrir a mesura que la ciutat avança. Calculo que l'interès d'un usuari normal per jugar-hi duraria entre unes 3 i 6 hores.

Tot i això, el sistema que utilitza Banished és molt senzill i fer mods no serà massa difícil. Estic segur de que la comunitat acabarà de donar el toc que li falta per a que sigui més complet. Mentrestant, el podeu trobar sense mods al Steam per 18,99€, una mica car, però tenint en compte les hores que s'haurà passat treballant l'únic autor del videojoc, per als fans del gènere val la pena.



07 d’abril 2014

Goat Simulator: Es viable fer videojocs absurds?

Fa quasi una setmana que Goat Simulator, un extrany "simulador" de cabres, ha sortit a la venda i ha rebut comentaris i crítiques de tota mena. Alguns no el consideren un videojoc, sino una bona idea, d'altres pensen que va més enllà i li atorguen un caràcter posmodern. Sens dubte aquest joc és de tot menys un simulador. A Goat Simulator podrem posar-nos a la pell d'una cabra. No es molt engrescador, però si tenim en compte que la cabra es immortal, que ho pot destrossar tot i que la seva llengua té un poder adhesiu increïble, la proposta ja ens pot semblar interessant. 

Aquí tenim al gran protagonista de Goat Simulator