Goat Simulator: Es viable fer videojocs absurds?

Fa quasi una setmana que Goat Simulator, un extrany "simulador" de cabres, ha sortit a la venda i ha rebut comentaris i crítiques de tota mena. Alguns no el consideren un videojoc, sino una bona idea, d'altres pensen que va més enllà i li atorguen un caràcter posmodern. Sens dubte aquest joc és de tot menys un simulador. A Goat Simulator podrem posar-nos a la pell d'una cabra. No es molt engrescador, però si tenim en compte que la cabra es immortal, que ho pot destrossar tot i que la seva llengua té un poder adhesiu increïble, la proposta ja ens pot semblar interessant. 

Aquí tenim al gran protagonista de Goat Simulator

En definitiva, ens trobem davant un sandbox on podem fer el "cabra" tant com vulguem. Al principi, un pensa que és una estupidesa, però Goat Simulator és entretingut, i el temps de joc pot durar de 2 a 4 hores. Hi ha molt que fer en l'escenari que ens presenta el joc, un petit barri americà replet de detalls, minijocs, homenatges i petites fites que el videojoc et planteja, com fer acrobàcies, salts, destrossar coses...

Tot un barri replet de detalls per descobrir (o destruir)

Deixant enrere tot l'aspecte absurd, banal que Goat Simulator ofereix als jugadors, també ens planteja cert debat. És possible fer videojocs de qualsevol cosa i que siguin rendibles? Cada cop sorgeixen propostes més arriscades, com The Stanley Parable o Journey, que expandeixen les fronteres de l'art jugable. En aquest cas, Goat Simulator és una caricatura de la cultura popular, un producte que troba les formes més simples de la comicitat en els videojocs i les xarxes socials, com els ragdolls (nines de drap), els salts, els cops, les caigudes, els bugs.. i els explota al màxim. Una paròdia dels mateixos videojocs? 

Segurament el recorregut de Goat Simulator serà sobredimensionat, per el poder que tenen els videobloggers i els gameplayers, que en faràn molt ressò perquè permet fer moltes bromes i comentaris divertits. Els vídeos més vistos a Youtube són els més absurds i simples, ja que són universals. Perquè amb els videojocs no pot passar el mateix?