Comencem aquest nou any parlant de Papers, Please, el nou videojoc indie creat per Lucas Pope, que s'allunya de les superproduccions i aposta pel píxel i el baix cost, amb resultats admirables.
A Papers, Please vivim la rutinària vida d'un inspector d'aduanes d'Arstotzka, un país comunista que acaba d'obrir les seves fronteres a l'estranger. La nostra tasca serà triar si les persones són aptes o no per passar la frontera, basant-nos en els seus documents, i mantenir la nostra família gràcies al nostre sou. Sembla una feina avorrida i monòtona, però no ens avorrirem pas, ja que aquesta feina només és un pretext per contar-nos una història, la forma de vida d'una persona, la situació social d'un país i d'un moment històric determinat.
L'estètica de Papers, Please és minimalista, pixel·lada, molt coherent i atractiva. |
A mesura que anem avançant el joc, la nostra feina s'anirà complicant amb l'aparició de nous documents, contexts, eines i fins i tot armes. Els esdeveniments que van succeint ens acabaran submergint a la societat d'Arstotzka, i els esdeveniments marcaran el nostre rumb i orientació moral inevitablement. Tot i que nosaltres només som testimonis de les hores de treball del protagonista, la nostra imaginació farà la resta i ens submergirem de ple en la història.
El contingut del joc anima a la reflexió. De nosaltres depèn el destí de les persones que passen per el nostre davant, i la rutina ens acaba transformant en insensibles davant aquest fet. Espanta pensar que, avui en dia, encara existeix aquest sistema, molts cops poc ètic, del control d'immigració.
La interfície de Papers, Please és intuitiva i senzilla. |
Definitivament, un joc entretingut amb el que passarem unes quantes hores. Si alguna cosa podem dir de Papers, Please en sentit global, és que augura un apogeu dels jocs indie i independents, i també de la figura del autor, desapareguda fins ara en el món dels videojocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada