Left 4 Dead, Dead Rising, The Walking Dead, State for Decay... i molts més són títols que es basen, bàsicament, en sobreviure i matar zombies, MOLTS zombies. Perquè aquestes fastigoses criatures mai passen de moda?
Heus ací algunes teories de perquè ens agrada tant intentar sobreviure a un apocalipsis zombie:
Teoria del assassí indiscriminat
A molta gent li agrada matar, ho deia Freud i ho dic jo. Però en la societat en que vivim està mal vist i hem de saciar la nostra set de sang amb els esports, els videojocs i les pel·lícules d'acció. Hi ha una cosa en el nostre interior, que es diu consciència, que cada vegada que matem a una persona en un videojoc ens diu amb una veu molt fluixa: "això està malament". L'avantatge que ens donen els zombies i derivats és que no sentim cap mena de remordiment al matar-los, ans al contrari! estem salvant la humanitat! A demés no els donem la oportunitat de defensar-se, perquè no en saben, simplement els afusellem mentre s'acosten lentament cap a nosaltres!
Quan matem zombies no ens sentim culpables, estem fent el bé! i si són nazis... Doble plaer! - Call of duty 5 (Nazi Zombies) |
Teoria del artista reprimit
En el fons del nostre cor tots som una mica artistes, ens agrada ser originals i ser diferents a la resta. A més a més, com la teoria del assassí indiscriminat postula, ens agrada matar, però ens agrada fer-ho de manera diferent, avantguardista, perquè disparar-li un tret al cap és massa mainstream. Ara es porta matar a zombies amb objectes inesperats, moviments estrafolaris, armes de foc artesanes personalitzades, etc... En definitiva, estimular la nostra creativitat matant zombies enganxa.
Perquè utilitzar les armes de sempre quan pots matar zombies com una estrella de rock? - Dead Rising 2 |
La teoria del supervivent
L'ésser humà abans no vivia, sobrevivia, no com ara que la civilització ens "protegeix" de tots els mals i ens proporciona seguretat i benestar (noti's la ironia). En la part més fosca de la nostra psique encara som supervivents, hem substituït els dies sencers de caça i recol·lecció per els 30 segons que costa anar a obrir la nevera en tan sols uns centenars d'anys i el nostre cos encara no s'ha adaptat. Volem lluitar contra el nostre medi, i l'apocalipsis zombie ens permet convertir aquesta societat protectora en una apassionant selva salvatge primitiva plena de criatures hostils, on cada decisió que es pren és qüestió de vida o de mort.
S'ha acabat anar al McDonald's, ara toca buscar provisions i matar algun zombie tenint en compte que si gastem més de dos bales estarem indefensos tota la nit. - The Last of Us |
Teoria de l'heroi
Tenim afany de reconeixement, volem que la gent ens aplaudeixi pels nostres actes, i quina manera millor de guanyar-se un lloc en la història que sent un heroi? No hi ha forma més fàcil de esdevenir heroi que salvar la humanitat de la invasió zombie. Tots sentim una gran satisfacció quan ens posem a la pell d'aquests personatges que tenien una vida tranquil·la abans de l'apocalipsi però que ara, ho han deixat tot per salvar-nos. Encara que no guanyem cap reconeixement jugant a un videojoc, aquesta il·lusió ens fa oblidar que no som tan especials com alguns ens pensem.
Tots volem treure el superheroi que tenim dins, encara que no tinguem poders, tenim armes, i volem lluitar pel que tenim i el que som, humans. - Resident Evil |
Malauradament, ja estem entrant en la posmodernitat zombie, comencen a aparèixer zombies armats, amb sentiments, intel·ligència... Hem abusat massa d'ells i és probable que en poc temps els substituïm per un altre ésser que hem d'exterminar.
Però encara ens queden zombies per molta estona, i aquestes són les teories que se m'han acudit per entendre perquè la fórmula dels zombies mai falla, ni en cinema, ni en sèries ni en jocs. I tu, perquè creus que t'agrada matar zombies?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada