El Sandbox somiat (1)

Jo soc un aficionat als videojocs "sandbox", aquells jocs on tu condueixes a un personatge que és lliure de fer el que vulgui dins una ciutat, un barri, etc... i on una història i unes missions serveixen de fil conductor per a mantenir cert interès en el jugador. Tots ens ho hem passat "pipa" fent el cafre amb en CJ i el Niko ( i ara amb els tres personatges de GTA V, joc que no he tingut el plaer de probar), hem gaudit construint-nos la nostra casa i el nostre Sim (acceptem-ho) i fent-nos un món a mida a Minecraft.

Michael, Trevor i North són els protagonistes de Grand Theft Auto V, considerat el millor sandbox de la nostra generació.

Qué tenen d'especial els sandbox que ens atrapen tant? La llibertat, aquesta sensació que el destí del personatge és a les teves mans, que la manera d'avançar depengui de la teva personalitat. El fet de conduir el transcurs de la història, fa que li donem el ritme i el caràcter que vulguem nosaltres, no com a les pel·lícules ni els jocs convencionals. Tot i que sempre hi ha certes coses de les que no ens podem escapar, com les limitacions de la realitat virtual, les missions clau, animacions, etc... Això és degut a que el propi relat del videojoc sol ser hermètic i inviolable, l'únic que podem canviar és la manera d'assolir els objectius dels personatges.

No seria apassionant que la indústria profunditzés més en crear móns oberts i històries dinàmiques, respostes variables, més varietat, durabilitat, versemblança? Què us semblaria un San Andreas on poguessis fer infinitat d'activitats, on poguessis fer reaccionar, canviar Los Santos? On les teves accions (o bogeries) tinguessin una repercussió real dins la realitat virtual? On després de superar totes les missions principals seguissis tenint la mateixa il·lusió de novetat dins el mode offline? La indústria coneix aquesta necessitat en els jugadors sandbox, però es centra en els gràfics i en aportar nous modes de joc en comptes del que realment volem, llibertat, diversió, motivació i sorpresa.

Mafia II és un dels sandbox més cinematogràfics que existeix, però ens deixa amb ganes de més, a causa de l'hermetisme de la trama (tot i ser excel·lent), la curta durada de la història i el tamany limitat del món jugable.

Aquesta mancança que plantejo es pot veure clarament en la saga Assassin's Creed, un videojoc magnífic quant a gràfics, història, espais, jugabilitat, però que a la vegada, un cop superades les missions, perd el sentit seguir jugant. Les hores de joc pujarien si poguessim involucrar al personatge en altres fets més accidentals que podrien estar inclosos a "l'escenografia" del videojoc, com atacs de bandits, batalles, persecucions, missions auto-generables, etc... Hi ha multitud d'opcions, tot i que entenc que els mitjans per fer un videojoc de tal magnitud són nombrosos però limitats en aquest sentit.

"Menys és més"

Per contrastar amb el que he dit fins ara, casos com el de Minecraft ens han demostrat que a vegades les coses més simples són les que més funcionen. Un món basat en cubs de diferents característiques que podem modificar al nostre gust (en el mode creatiu), que ha creat infinitat de modes de joc i han despertat a una gran comunitat modder.

Un dels fantàstics escenaris creats per jugadors de Minecraft.

El mateix podem dir de Mount & Blade, un simplíssim joc de rol medieval (que a simple vista pot semblar avorrit) però que es tradueix en multitud d'hores de joc gràcies a la enorme cantitat de modificacions dels propis jugadors, que ens permeten viure batalles del Senyor dels Anells, Joc de Trons, fins arribar a Star Wars i al apocalipsi zombie.

Un Mod de Mount & Blade ambientat en la saga Star Wars.

Per tant, d'aquestes experiències en podem deduïr que per asseugurar el futur d'un sandbox és necessari que el joc sigui moldejable i crei una comunitat modder que fidelitzi al jugador, que a partir de la base "de fàbrica" pugui modificar el joc al seu gust per viure les aventures que desitgi.

Molts jugadors busquen en els sandbox viure aventures irrepetibles, úniques, que no puguin succeïr dos cops igual, com en una pel·lícula. No estaria malament recuperar el mític The Movies amb els gràfics de Half-Life 2, per exemple, per a que els usuaris poguéssim desde casa crear una història única i compartirla amb els demés. Les possibilitats dins uns sandbox d'aquestes característiques seria infinita. O perquè no un videojoc on poguéssim crear sub-videojocs amb les nostres normes, desde curses, combats, MMORPGs, personalitzats i compartirlos en una comunitat. 

Aquí hi ha una mina d'or per excavar, el sandbox somiat.